PER A CONÈIXER AL CAÇADOR HAS DE SABER MOLT BÉ COM ÉS LA PRESA

(CLOSE ENCOUNTERS OF THE THIRD KIND)
Bé, volia respondre a la interminable homilía ratzingeresca i connotada que l’amic Pere va publicar al seu Blog, en defensa de la gralla, ara fa dos dumenges. Abans de res, Pere, has d’entendre que en el meu cas no sóc com el cardenal Richeliu que es passava el dia maquinant plans maquiavèlics (et recorda algú?) i se la gratava tot el dia, sino que el meu retard en contestar-te es deu a que em trobava en una missió secreta, encomanada per la reina (des d’aquí desmenteixo rotundament que ni jo, ni l’Athos, ni en Porthos, ni l’Aramis tenim res a veure amb l’embaràs de la princesa Letizia; la missió no era aquesta).

Abans de res, dir-te que em va sorprendre la banalitat general del teu multiescrit i aquesta característica tan teva d’atacar només els punts que t’interessen... si tu haguessis set un dels grecs que van pujar al cavall de Troia, segur que no haguessis baixat... massa feina.

També vull que entenguis que les teves provocacions i fatxenderies no em fan trempar l’espasa, ja que aquests Blogs són per ser escrits quan han de ser escrits i no quan, amb les teves grallades, ho pretenguis.

Abans d’entrar a comentar els punts que tu vas atacar l’altre dia i de respondre als atacs contra la meva persona, entre els que em deies sinistre (potser hi ha algun personatge històric-novelesc més sinistre que el teu propi ÀLIES, Richeliu?), volia acabar de fer certes reflexions sobre la intrascendència de la gralla. T’has fixat, Pere, que el concepte gralla té una derivació verbal que no existeix en altres instruments musicals, de caràcter més seriós i complexe... no existeix pianar, violinar, o guitarrar i, això, estimat Pere, només és perquè grallar vol dir cridar als corbs que és, no t’enganyis, el que fa una gralla i no música com tu pretens fer-nos creure.

Ja fa dies que et vinc dient que has de canviar la medicació que et prens, perquè et fa veure alucinacions... et fa sentir música on no n’hi ha... si fessim una enquesta sobre el so de la gralla sortiria un percentatge baixíssim de persones que fossin tan agosarades com per dir que els agrada... la gralla no agrada Pere... com a molt, es tolera... Fixa’t, sino, en aquest fragment d’una pretesa història de la gralla (que suposo deus haver llegit) en que es fa referència a l’opinió que ja tenien de la gralla dos periodistes a l’any 1851... això és perquè vegis que sempre s’ha sabut quina era la realitat de la gralla i que si no fos per la tradició catalaneta i pseudolliberalcristiana ja hauria desaparegut en el més profund pou negre de les escombraries musicals.

"De tota manera, no es pot dir que el so del gralla fos gaire ben considerat, musicalment parlant. A mitjans del segle XIX, el "Diario de Villanueva", fent referència al Corpus de 1851, deia que "Los gigantes y la tarasca salieron ya desde la mañana a recorrer las calles acompañados de la alarmante chirimía con su inseparable tamboril..." ("Nosaltres, els grallers", pàg. 24). Més cruel encara era el redactor del mateix diari quan, en referència a la Pasqua Florida del 1851, demanava misericòrdia per a aquells que ja eren al llit i havien estat obligats a escoltar una "música atronadora, por no decir infernal”.

D’altra banda, en una web de grallers, intenten explicar la improbable història de la gralla (improbable perquè des que va néixer només llegeixes que anava en decadència: decadència a començaments de segle, decadència abans de la guerra civil, decadència després, decadència als seixanta, decadència ara...), i mira com ho fa:

“L’etimologia de gralla ha suggerit diverses hipòtesis, com la que vincula el terme al llatí graculus, en castellà grajo. Corominas (1980) documenta per primera vegada en el 1400, en el mansucrit Recull d’Exemplis compilat per Aguiló: “ Una fembra logrera, volent-se morir, fon-li viares que veés un gran plan plen de corps e de gralles; e ella ladoncs deya a grans crits: molts corps veg venir vers mi, e ja estan demunt casa!”. Molts han pensat que el cant d’aquesta au, aspre i penetrant, va donar el nom a l’instrument, associant amb la seva sonoritat”.

A quí li agrada el so que emet un corb? És un so sinistre, tètric, funest, atziac, ombrívol... vés a urgències Pere i que et canvïin la medicació!

Un últim exemple, aquest encara té més gràcia... en un text de l’any 1629, relacionat amb una visita real a la ciutat de Zaragossa, un escriptor que va fer la crònica de la visita anomena “gaitillas catalanas” a les gralles que un grup de catalans van tocar... mai aconseguirem una bona financiació pel nostre país si anem amb la gralla pel davant!