“Hobbits, Bobbits…? What is this shit?”

Tot i les constants i terribles amenaces , intents de manipulació i de pressions constants de les que he estat objecte últimament per part d’en Joan Trillas, per tal de formar coalició contra l’insigne i connotat Pere Carreres, he arribat a la conclussió que els amics els tens que acceptar tal i com són. I, a més a més, si de tant en tant demostren que són amics, com ho fa en Joan. Tot i això, malgrat aquestes pressions, no he sucumbit a l’intent d’escriure fins que he tingut alguna cosa a dir. Faig com fa en Joan: dir només el que penso, tingui el cost que tingui, abstraient-me de les pressions que suposen el fet d’intentar immiscuir-me en l’absurda i despiatada lluita que mantenen en Joan Trillas i en Pere Carreres. Les seves constants i mútues agressions escrites –a través dels seus respectius blogs,- em semblen una total malversació literaria, ja que els seus continus escrits es perden en la infinita cosmologia que representa Internet. Em semblen futils puerils i absurdes. Ara bé, que divertides, tot s’ha de dir.

Insisteixo que l’únic que em sap greu és veure quanta literartura queda escampada per aquestes pàgines cibernètiques de Déu i que, tal i com diria la meva amiga Mafalda, ens converteix a tots plegats (evidentment m’incloc a mi mateix) en uns “simpàtics inoperants”.

Quant a la gralla -un dels motius que ha provocat un intercanvi d’acusacions mútues i sagnants entre en Pere Carreras i en Joan Trillas-, em veig obligat a prendre part en la discussió, degut, sobretot, al mal gust que ha demostrat tenir, en aquest cas, en Pere. A més a més, la meva extremada sensibilitat musical em porta a combatre tan indigne i equivocat instrument, que només es mantén per culpa de la tradició més uniodemocraticacristiana:

El Diccionari de la Llengua Catalana defineix la gralla com “un ocell de l’ordre de dels passeriformes i de la familia dels còrvids (corvus monedula) de color negre, amb el clatell i la regió auricular d’un gris pissarrenc…” evidentment i ha més tipus d’ocells gralla que l’ornitologia ens explicaria amb més detall, però que ompliria aquest meu blog d’autèntica informació inútil, desproveïda de la més mínima trascendència i que no cal expandir… pel que fa a la definició del diccionari de la gralla, com a instrument musical, no cal dir que aclara vergonyosament la seva veritable qualitat: “Instrument musical de vent” -quin vent…? El d’un pet, perquè altra cosa no serà-, “de caràcter rústic” -definir la gralla com a element rústic em sembla una autèntica alabança-, “constituit per un tub de fusta…” - si en lloc de fusta es fa servir porlan en la seva construcció, la qualitat del seu so musical no es veurà afectat-. El més divertit de tot és la derivació del concepte gralla cap a la seva forma verbal: grallar…. Senyors! Grallar, vol dir cridar un corb, és a dir que quan la gralla està grallant, en definitiva el que fa és cridar els corbs… quin mal averany per a la música! Quina mala esturgança per a la vocació musical…! Quina visió més negre i fosca pel món dels instruments! I, quina banda sonora més meravellosa per a la propera pel·lícula d’en Jackson, que podria tornar als seus inicis gore –i no tocar els collons dignificant aquesta bajanada d’ El Senyor dels Anyells” (properament El Senyor dels Corbs)-.Com vols fer música amb una cosa tan poc poètica i tan insonorament sonora com una gralla?

Pel que fa a les meves poques experiències –sortosament- amb el món de la gralla, haig de dir que poques vegades he sentit un so que pogués ser tan clarament un paradigma de la cacofonia.. Fer servir la gralla per fer música és com voler tocar la Quinta Simfonia d’en Bethoven amb una botzina de les que fan servir els futboleros per animar un Barça-Real Madrid… Estic segur que en algun lloc he llegit que els esquimals tenen un instrument semblant per caçar foques… les aturdeixen amb el seu so, sorollós i indigerible, i després les empalen amb les seves llances…en fi, que defensar la gralla és com defensar la guera d’Irak, en Bush com a President, l’Aznar en substitució de la Moreneta, i el Ratzinger com a actor per interpretar Llucifer als Pastorets del teatre de Salt.

Bé, per avui res més.

“La veritat és a fora”;

I, tal i com diu en Sean Connery: “Hobbits, Bobbits, what is this shit?”