LES MARGARITES D'EN RUÍZ GALLARDÓN

He aguantat bé la teva litúrgia provocativa d’aquests darrers dies perquè tenia clar que l’únic motiu que perseguies era la meva precipitació, la meva etivocació. Simplement, tenia ganes de contestar-te com mereixes. La veritat és que tota la teva homilia em va semblar el disgust prosaic de la típica tonadillera lesbiana frustrada, que era incapaç d’aportar una sola frase intel-ligent en dos hores de programa (bé que divertides, per això són tonadilleres), i que ho feies en defensa de les teves legítimes però equivocades creences. Jo crec que la meva “samfaina argumental” podia ser una samfaina -a vegades les idees es barregen-, però almenys hi havia idees i conats argumentals. Tot això de la “senyoreta Pepis”, Barbi, etc., em sembla banal i indigne de comentar ja que, en realitat, no és un argument de res ni té el més mínim significat.

Estic d’acord amb tu, en canvi, en que una nit pots anar a l’Òpera i l’altra al Senglar Rock... sempre que no hi hagi una gralla pel mig que ens atropelli la música. És evident que entre els diferents estils musicals l’un no mata l’altre... és la gralla la que els mata tots..

Sobre la teva afirmació: “La gralla és digna, perquè és com els clàssics: esdevé un instrument mil.lenari, robust, capaç de perdurar al llarg del temps, i el seu so imita una forma de la naturalesa.”, et dic, estimat Pere, que la pedra també és milenaria i no per això l’anomenem “instrument musical” ni parlem de la “dignitat del màrmol”... aquesta perduració en el temps de què parles sobre la gralla no perdurarà gaire més...la gralla està destinada a desaparèixer... a quedar com el que és... un lleu vestigi de la multiformitat cultural humana, no sempre acceptada per la majoria i, en moltes ocasions, discutible... el concepte tradició no significa, necessàriament sentit comú... com a molt, la gralla et durarà una generació més... el temps just perquè es vagin morint els ideals pacopostillerodemocraticocristianos de la nostra societat.

En el que sí estic d’acord amb tu és en que el so de la gralla imita una forma de la naturalesa... de la naturalesa morta, vols dir, oi? Quan fas referència a que grans melodies de la historia musical de la humanitat es poden tocar marcant un 7747 o xisclant, t’haig de dir, Pere, que el fet que es “puguin tocar” no vol dir que “puguin sonar bé”... has d’entendre que són dues coses molt diferents. Un so, no és el mateix que una harmonia.

Signa: D’Artagnan

P.D. Molt maques les teves margarites, però no siguis criminal... si els hi poses so de gralla es pensiran més ràpidament que les idees reformistes d’en Ruíz Gallardón.